Durant el curs 2007-08, a l’escola bressol la Cuca Fera de Tona, vam decidir afrontar el repte d’introduir el llenguatge audiovisual d’una forma sistematitzada a les aules de 2 anys i, a amb l’ús d’aquest llenguatge, fomentar també el desenvolupament del llenguatge oral, un conjunt que, ben articulat, afavoria la comprensió del món proper. Era evident que, per fer-ho, havíem de realitzar activitats i fer servir materials significatius pel infants i que fessin referència a la seva realitat més pròxima.

Va néixer el Contaire!  

Amb aquesta aparença tan particular se’ns va presentar com un amant dels viatges amb ganes d’ensenyar-nos mil coses! Cada viatge era un bloc temàtic i s’estructuraven les sessions de la següent manera:

1. El Contaire ha anat…: En la primera sessió de cada bloc el Contaire explica que ha anat a algun lloc i ens en porta fotografies. Ell (i més endavant l’ànec xerraire) s’amaguen en la foto (a principi de curs només hi ha un sol Contaire amagat i a mesura que avança el curs el Contaire es “clona” i apareix diverses vegades en la mateixa foto) En aquest tipus d’activitat es pretén que els infants descriguin la imatge, trobin el Contaire i puguin expressar on és utilitzant coordenades espacials com ara, davant de, darrera de…” Per tant, es treballen les capacitats d’observació i d’expressió oral (amb les respectives destreses d’ús correcte del vocabulari, organització del discurs…) També es potencia l’espontaneïtat dels infants així com la participació de tots. Les fotografies són presentades mitjançant un canó de projecció de manera que tots els infants poden veure tota la imatge i en grans dimensions. Aquesta activitat és similar al joc de “buscar a wally”,. Aquest curs, el nostre Contaire ha passat pel mercat de Tona, el bosc, la Fira de l’Avet d’Espinelves, el circ, el mar,  i, finalment, va fer un tomb per l’escola.

2. Les cançons i el poema de…: De cada un dels viatges que el Contaire ha fet, ens porta un recull de 2 o 3 cançons que ensenya als infants. Aquestes cançons seran cantades, més endavant, de forma individual pels infants, davant del grup. Permeten treballar les capacitats d’audició, interpretació i expressivitat i ajuden, igualment, al desenvolupament del llenguatge oral, l’ús del vocabulari… A més a més, com que a l’escola també es treballa la poesia en forma de projecte de centre, el Contaire també porta als infants un poema dels llocs on ha anat. Si bé els poemes van ser inventats per la mateixa mestra per tal que s’adeqüessin millor a l’edat dels infants i als aspectes treballats, les cançons utilitzades van ser seleccionades del repertori infantil català amb una cançó italiana: “I piratti”, “El circ ha arribat”, “Si la barqueta es tomba”, “La masovera”…

3.  Els (sols, núvols o estrelles) Contaires i els àlbums dels Contaires: En aquesta activitat són els infants de cada classe els qui es converteixen en Contaires. Amb anterioritat, els hem fet portar fotos de casa sobre un tema concret (les vacances de Nadal, setmana santa, alguna foto coneguda) o bé fotos que hem obtingut de l’escola. Aquestes són escanejades i posades, també, en un powerpoint. Quan es projecta la foto d’un infant, aquest s’aixeca, va a la cadira dels Contaires i explica a la resta de companys què és aquella foto, quin dia representa… A través d’aquesta activitat es pretén, sobretot, el desenvolupament de la capacitat d’expressió oral i les destreses de organització del discurs, ús correcte del vocabulari, comunicació.

També es vol treballar la capacitat d’escolta ja que és molt important que el grup respecti i pari atenció en el què diu el company. A més a més, és un tipus d’activitat que permet una atenció individualitzada ja que els infants, un a un, expliquen la seva foto, son protagonistes i se senten reconeguts individualment, tenen el seu temps i el seu moment per compartir una cosa pròpia amb els companys. A més a més, aquestes fotografies s’enganxen a l’àlbum dels Contaires de la classe que després ells poden mirar en els racons de comunicació.

4. Els racons de comunicació: En aquesta activitat s’organitzen quatre taules diferents amb diferents materials. En una taula hi ha l’àlbum dels Contaires de la classe on hi ha les fotos que ells han anat portant de casa; a una altra hi ha les fotos dels indrets on ha passat el Contaire; a la tercera hi trobem els contes que ell ha anat portant i, finalment, a la quarta taula hi ha les cançons i els poemes de cada lloc. La proposta consisteix en què els infants es moguin lliurement per aquestes tres taules conversant al voltant dels materials, compartint-los, cantant junts les cançons o mirant-los conjuntament. Les capacitats que es pretenen treballar són  la observació i interpretació, l’expressió oral i les destreses de organització del discurs, ús correcte del vocabulari i comunicació, tot potenciant els valors de participació i respecte envers als altres.

5.  Seqüències curtes: Aquest és un tipus de material que consisteix en una petita historieta representada en 3 o 4 imatges. És una seqüència molt simple on apareix un personatge que realitza una acció i aquesta té unes conseqüències.  Aquestes seqüències són projectades als infants mitjançant un powerpoint i són ells qui han d’explicar què ha passat. Primer es passa 2 o 3 vegades sense dir res i, posteriorment, es demana als infants que expliquin què han vist. A través de la participació de tots els infants i amb les seves aportacions es reconstrueix verbalment la seqüència. Finalment, qui vol pot sortir a davant a explicar-la en veu alta mentre passen les imatges, talment com si expliqués un conte.  A través d’aquesta metodologia es pretén treballar les destreses d’observació i interpretació, relacionades amb la capacitat d’expressió visual, així com les destreses d’organització del discurs i ús correcte del vocabulari relacionades amb la capacitat d’expressió oral. En aquest tipus d’activitat és molt important, també, treballar la capacitat d’escolta.

(veure a www.didacticolite.com la seqüencia “En Mateu”)

6.  Conte: Al final de cada bloc temàtic, el Contaire porta als infants un conte que té algun tipus de relació amb el tema del bloc. El conte, de nou, és presentat als infants mitjançant la projecció de les imatges a través del canó, imatges que han estat escanejades amb anterioritat. S’aconsegueix, per tant, seguir amb una metodologia que permet que tots els infants vegin les imatges del conte i, per tant, puguin participar en l’explicació d’aquest. El conte no és narrat per la mestra sinó que és interpretat pels infants a partir de les imatges projectades. La selecció dels contes en funció de les seves qualitats gràfiques, a part de la història, és fonamental. Com en totes les altres activitats, es pretén que els infants participin espontàniament en la narració, facin aportacions i utilitzin el llenguatge oral per expressar les seves idees. També cal treballar la capacitat d’escolta envers als altres, així com la comprensió.

7. El missatge escrit:  Per fer un recull de tot el bloc, com a última activitat el Contaire porta un missatge escrit en el qual hi falten paraules. Les paraules que falten són substituïdes per una imatge, una fotografia, que els infants han de saber col·locar on toca. És una activitat prèvia a la lectura en la qual es comença a treballar la direccionalitat de l’escriptura, la separació de les paraules, el concepte d’escriptura i lectura en sí mateix… Tot això és un objectiu de treball, és a dir, no es planteja treballar la llengua escrita amb aquests infants, però sí que és cert que el seu món està ple de lletres, paraules i missatges escrites i, per tant, resulta interessant acostar-los aquest llenguatge d’una forma natural i lògica.

Després d’un curs escolar aplicant aquest projecte, cal dir que s’han dut a terme varies modificacions fruit de l’experiència. Com a mestra “novata” vaig topar-me amb les barreres entre teoria i pràctica i entre allò que jo pensava que passaria i el què realment passava a l’aula. Aquests entrebancs, sens dubte, em van ajudar a aprendre dels infants i de totes les seves possibilitats i les diferències entre ells. Aquest projecte es va aplicar en tres grups de 2 anys, dividits per edats i, evidentment, les respostes van resultar diverses. Això va fer que s’enriquís el projecte ja que vaig haver de configurar les activitats de manera que “no tinguessin sostre”, és a dir, que tan els infants amb nivells més inicials de desenvolupament com aquells que ja estaven en un punt més avançat del procés d’aprenentatge, poguessin enriquir-se i avançar amb les activitats. Així per exemple, tots i cadascun dels alumnes va fer de Contaire i va poder aportar les seves idees al debat, per això, tan els qui a principi de curs encara no parlaven, com els que ja ho feien sense parar, van poder millorar en aquesta capacitat arribant, això sí, a nivells totalment diferents.

Sens dubte, els objectius proposats van ser complerts i així ho demostrava la revisió de les graelles d’observació elaborades en cada sessió: al llarg de tot el curs la participació de tots els alumnes va millorar i, com és lògic, també ho va fer el llenguatge oral. Destacava la situació d’infants que demostraven vergonya a principi de curs i acabaven parlant al final o bé aquells que al principi no xerraven deixant-se endur pels més participatius i que, al final, feien sentir també la seva veu.

La correcta selecció de les imatges és un tema clau per realitzar el projecte en infants tan petits, és necessari per estructurar un discurs que la història que es presenti sigui senzilla i sense gaires elements superflus.. Els menuts necessitaran contínuament l’ajuda de l’adult que fa preguntes per situar la seva interpretació i donar-li sentit.

L’experiència del projecte ha estat, sens dubte, meravellosa. La resposta dels infants ha estat de total interès en les sessions, sobretot quan l’aula s’enfosquia i apareixien les imatges. El vincle afectiu amb el personatge principal també ha estat de gran ajuda i tot això ha fet que els temps d’atenció dels infants en les sessions augmentessin progressivament al llarg del curs i de forma generalitzada.

Amb aquesta activitats grans i petits hem gaudit moltíssim! Que divertit ha estat aprendre a “llegir” i a descobrir el nostre món tots junts!

JUDIT CARRERA COMAS

Escola Bressol LA CUCA FERA  (Tona)

La primera entrevista l’hem feta a Francesc-Josep Deó, membre fundador l’AulaMèdia i impulsor d’altres grups, com EduMèdia i La Xarxa d’Educació en comunicació. La seva preparació sobre el tema i la dedicació a l difusió per a les escoles ens han fet pensar en ell como a persona que volíem que obrís aquest apartat de la nostra web.

- Et sembla que l’Educació en Comunicació hauria de normalitzar-se? Com ho faries?

En un món on les pantalles ens envolten per tot arreu, on els seus missatges ens condicionen tant: en la estètica, en el menjar, en les nostres opinions, en els nostres models mentals… ¿algú encara pensa que l’estudi dels mitjans de comunicació no s’hauria d’incorporar al currículum universal de l’alumnat?. Sí, cal normalitzar l’aprenentatge de la comunicació a les aules, de la mateixa manera que s’ha introduït la plàstica i les llengües estrangeres a primària o la música i la tecnologia a secundària. En el segle XXI cal incorporar l’Educació en Comunicació (EC) i l’estudi dels mitjans a tots els nivells educatius.

Sempre dic que són els especialistes els que han de decidir de quina manera s’ha d’implementar l’Educació en Comunicació en el currículum, però el que sí podem assegurar és que la transversalitat, que torna a proposar la nova llei LOE, no és el camí. La LOGSE ja ens va demostrar que no era la via. Quants centres han desenvolupat l’eix transversal d’educació audiovisual? Tampoc crec que incorporar l’Educació en Comunicació a l’àrea de llengües sigui la solució ja que molts aspectes del currículum de l’EC quedaran fora, com per exemple els aspectes socials, els econòmics o d’altres. Fa molts anys que des d’AulaMèdia apostem per un espai-temps prescriptiu en el currículum dedicat, exclusivament, a l’Educació en Comunicació i això vol dir una àrea pròpia.

- En general eduquem en comunicació? A les etapes d’infantil i primària s’educa més o menys que a la secundària? Quin creus que és el motiu?

A l’Educació infantil i primària hi ha molts mestres i moltes mestres que eduquen en comunicació i ho fan molt bé, però no en un nombre suficient. El voluntarisme d’aquestes persones és molt gran i cal reconèixer l’esforç del dia a dia… però no arriben a tot l’alumnat d’infantil i primària i desenganyem-nos, avui en dia –poc i molt- tot l’alumnat està en contacte amb les pantalles. En conseqüència necessiten un aprenentatge dels llenguatges audiovisuals, de la tecnologia que utilitzen, un aprenentatge per poder fer una lectura crítica dels continguts; per aproximar, comprendre i desmitificar els mitjans. Una Educació en Comunicació que arribi a tots els infants i joves.

És evident que a l’Educació infantil i primària es treballa més l’Educació en Comunicació que a secundària. El que passa es que els treballs de secundària possiblement siguin més vistosos, com per exemple són les produccions audiovisuals. Però als primers nivells és on es creen les bases, els fonaments amb treballs molt simples sobre la imatge fixa, la realitat i la ficció, els punts de vista, la planificació… Unes activitats que construeixen una cosa molt important: una mirada crítica.

El motiu del per què es treballa més a infantil i primària, té molt a veure amb l’organització dels centres de primària, molt més flexibles i amb menys professorat, en front d’una estructura vertical, parcialitzada i especialitzada, com és la de secundària. Però cal matisar que el principal motor de l’EC a les aules és el voluntarisme i la sensibilitat del professorat per sobre de les estructures i de l’organització del centres.

- Si poguessis engegar tres accions concretes per educar en comunicació a infantil i primària, quines posaries en marxa?

Sempre he pensat que la formació inicial i permanent de les persones que treballen a l’educació és la primera mesura que cal posar en marxa quan parlem d’Educació en Comunicació. Per tant seria necessari una revisió dels plans de formació del col·lectiu de mestres per incloure l’EC en la mesura de la seva importància en el món on vivim. A més caldria preparar un pla de formació permanent que posés l’accent en aspectes de la utilització didàctica del mitjans i de l’anàlisi critica dels continguts i, no tant en el “tecnologisme” de les màquines.

Una segona acció seria la dotació –en tots els centres- de tecnologia educativa per la producció escolar (cameres, micros, programes d’edició, etc.), i no només per la reproducció (dvds o ordinadors) que es l’equipament que normalment trobem als centres. Això enllaça directament amb el concepte del treball pedagògic que vulguem desenvolupar: de recepció si volem treballar individualment, o de producció si volem impulsar un projecte col·lectiu. Està clar quin model impera en les nostres aules… no?

Finalment, per acabar aquesta carta als reis (riu), podríem demanar un coordinador o una coordinadora que implementés l’Educació en Comunicació al centre d’una forma efectiva i assessorés pedagògicament al claustre en els projectes audiovisuals que volguessin impulsar.

- Imagina’t que des d’Educació es decidís incloure en el currículum l’Educació en Comunicació, com si fos una assignatura més, quines reaccions creus que provocaria?

Això es molt imaginar, caldria veure en quines condicions s’inclouria, però deixa’m ser taxatiu en aquest aspecte; sempre, sempre, els legisladors i les administracions van a remolc de la realitat. Per tant si algun dia passa això, la realitat superarà la legislació… o era la ficció?

Mentre en altres països les administracions ja han posat en marxa el tren (formació, equipament, currículum, etc.) aquí mirem a una altra banda, amb el que això representa a l’era de les pantalles. Estem perdent el tren… però es que el tren ja fa estona que està en marxa!

- Continuem imaginant, si se t’obrís una via directa amb el Conseller d’Educació què li diries sobre el tema? Li has de fer una crítica constructiva.

M’agrada aquest joc d’imaginar…penseu que m’escoltaria?, ho pregunto perquè fins ara la seva actitud amb el professorat no ha estat aquesta… bé, vull dir que sí, que senten però no escolten.

Malgrat tot li diria que en aquest camp –com en tants d’altres- cal mirar més a Europa i al món que cap a Madrid. Hi ha algunes propostes internacionals realment interessants. Des de la dècada dels 80, la UNESCO proposa treballar l’educació en matèria de comunicació. En els darrers anys especialistes d’Europa estan impulsant una l’organització EuroMediaLiteracy que està organitzant l’Euromeduc, un congrés descentralitzat (París, Brussel·les, Faro i Bellaria) per debatre i analitzar el desenvolupament de l’educació en mitjans en el nostre continent. La mateixa comissió europea proposa un plantejament europeu per l’alfabetització mediàtica. Fins i tot la ONU, a través de l’Aliança de les Civilitzacions, proposa un programa d’Educació en Comunicació. En definitiva que cal observar més a fora i mirar-nos menys el melic.

Però, sobretot li demostraria que les d’experiències i projectes d’Educació en Comunicació, que es desenvolupen en qualsevol nivell educatiu, tenen un potencial cognitiu i motivador molt alt, que sens dubte necessita el professorat i es mereix el nostre alumnat, A més, és una eina bàsica per oferir a la ciutadania els elements suficients per ser més autònoma, crítica i lliure. Potser tot això pot sonar utòpic, però diuen que la utopia és el màxim d’allò possible.

- Si et fessin preparar un llibre de text sobre l’Educació en Comunicació a infantil i primària, com seria índex?

Bé jo no soc mestre de Primària i per tant el primer que faria seria contactar amb les components d’Edumèdia que segur ho farien millor que jo. No us sembla?

Tornar enrere

En aquest apartat de la web durem a terme un petit diari de seguiment del grup de treball “Competències Bàsiques i Educació en Comunicació“. Hi penjarem també aquells documents que haguem usat durant les nostres sessions de treball.

SESSIÓ 1: 13/2/2008

Power Point Explicatiu de les competencies

Power Point Nou Vocabulari en el currículum

Power Point explicatiu dels projectes de treball

Recull de la primera sessió

SESSIÓ 2: 27/2/2008

Recull de la segona sessió

SESSIÓ 3: 12/3/2008

Recull de la tercera sessió

SESSIÓ 4: 26/3/2008

Recull de la quarta sessió

SESSIÓ 5: 9/4/2008

Enlloc de publicar el recull de la cinquena sessió, publiquem la memòria de tot el grup de treball.

Memòria final del grup de treball

Moltes Gràcies a totes les participants. Esperem retrobar-nos aviat.

GRUP DE TREBALL

Competències Bàsiques

i Educació en Comunicació.

Elaboració del projecte interdisciplinar de caire competencial

al cicle inicial d’educació primària des de l’Educació en Comunicació

Dimecres de 18 a 20 a ICE de la UAB. Casa de Convalescència (C/ St. Antoni Ma. Claret, 171 – Barcelona)

A la II Jornada d’Educació en Comunicació es va proposar de crear un grup de treball per a l’elaboració del projecte interdisciplinar de caire competencial centrat en l’Educació en comunicació, és per això que iniciem un grup de treball, amb places limitades, per a la realització d’aquest projecte. S’acceptaran les inscripcions per ordre d’arribada (edumedia.ice@uab.cat).

Es tracta de situar-nos en el nou context legal i elaborar entre els participants “un projecte interdisciplinari de caire competencial sobre un aspecte de la realitat, amb activitats que requereixin l’aplicació de coneixements de diverses àrees” (tal com expressa l’article 9.4) tenint com a base, a més del text legal, el treball per projectes. Entre tots dissenyarem activitats on fem intervenir diferents coneixements i diferents àrees en contextos de realitat.

Es donarà certificat de participació

Coordinat per Montserrat Vert amb la col·laboració de Dolors Font i Eulàlia Dòria.

Com arribar: C/ Sant Antoni Maria Claret 171
BUS:15, 19, 20, 35, 45, 47, 50, 51, 117, 192, B22
Metro Línia 5. Parada Sant Pau

NOU CURS!  

II SEMINARI  L’EDUCACIÓ AUDIOVISUAL A L’ESCOLA

Educació en Comunicació i Currículum a debat.

Infantil i Primària

En Temps de canvis els i les mestres, opinem!

Dia: 26/11/2007       Hora: 18:00

ICE de la UAB. Casa de Convalescència    C/ St. Antoni Ma. Claret, 171 – Barcelona

INTRODUCCIÓ

L’educació en comunicació és una necessitat emergent. Estem en un moment de canvi a nivell curricular i és necessari debatre com la comunicació entra en els nous currículums. Els i les mestres hem de prendre la paraula i donar a conèixer què en pensem. Vine, intercanviarem experiències i aprofundirem en el tema!

PROGRAMA

1. Breu presentació del grup Edumedia. 1 Any de vida, què hem fet fins ara?

2. Presentació del nou currículum d’educació primària. Com hi està representada l’Educació en Comunicació?

3. Debat: Els mestres enfront del nou currículum. Com aconseguir l’assoliment de les competències bàsiques establertes al nou currículum? Quina preparació tenim els mestres?

4. Cloenda i conclusions.

Cada participant rebrà el conte digital “Un còndor balla” publicat per Didacticolite amb col.laboració de la Fundació Equilibri. 

INSCRIPCIÓ

La inscripció és gratuïta.

Es fa a través de correu electrònic a teresa.creus@uab.cat.

Feu constar el vostre nom i el centre en el qual treballeu.  

COM ARRIBAR?

C/ Sant Antoni Maria Claret, 171

BUS:15, 19, 20, 35, 45, 47, 50, 51, 117, 192, B22

Metro Línia 5. Parada Sant Pau